Qui som?

L'Incantari és un ensemble dedicat a l'estudi i la interpretació de música antiga i tradicional, fundat l'any 2010 per Lucía Samitier i Arturo Palomares.

Inicien els seus estudis musicals a les escoles de música de Tamarite de Litera i Binéfar (Osca) i posteriorment es traslladen a Barcelona, on desenvolupen els seus estudis a l'Escola d'Arts Musicals Luthier, el Conservatori Superior de Música de Barcelona i el Conservatori de Badalona . Així mateix, es graduen respectivament a Magisteri Musical i Història de l'Art a la Universitat de Barcelona.

Perfeccionen la tècnica en cant clàssic amb mestres com Gudrun Bruna, Josep Benet, Carles Chausson o Francesca Roig.

Han rebut classes d'interpretació en l'àmbit de la música antiga per part d'Emma Kirkby, Guillemette Laurens i Marta Almajano, semiologia gregoriana amb F. Javier Lara, polifonia medieval amb Karin Paulsmeier i Paloma Gutiérrez del Arroyo, música modal amb Ross Daly a Creta , i cant antic romà i cant mossàrab amb Marcel Pérès a la Seu d'Ègara ia l'abadia de Liège (Bèlgica).

Han realitzat concerts per tota la península ibèrica, amb un repertori que va des de la música de trobadors, la monodia litúrgica, les polifonies primitives, la música oriental, la tradicional i la d'arrel judeo-sefardita fins al Renaixement i el Barroc hispànic.

Cal destacar la seva participació al Festival Internacional de Música Sefardí dels Reials Jardins de Còrdova, el cicle de concerts del Reial Cercle de Llauradors de Sevilla, la programació del Monestir de l'Armedilla (Valladolid), el Festival Internacional de Música Antiga d'Úbeda, el Festival Castells de Catalunya, diversos concerts al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), el cicle Sons de Sal al Palau de la Salina de Salamanca, les Jornades Medievals d'Orpesa, Toledo, al Festival Internacional del Camí de Santiago a Aragó, el cicle Música i Romànic al Bages i el Festival de Músiques de la Mediterrània, organitzat per l'Auditori de Barcelona.

Així mateix, han realitzat una gira per Xile, organitzada per l'ambaixada espanyola, han participat al Festival Summer Kristoporus de Vilnius, a Lituània, i han actuat a Oloron ia la Sainte-Chapelle de París, contractats per l'ambaixada d'Espanya.

En el año 2014 editaron el CD Échate a la mar integrado por música tradicional hispánica y de tradición sefardí con arreglos propios. L'any 2014 van editar el CD Échate a la mar integrat per música tradicional hispànica i de tradició sefardita amb arranjaments propis. A finales del año 2020 publicaron el libro-cd Música antigua y tradicional en la comarca de la Litera (Huesca) coeditado con el Centro de Estudios Literanos (CELLIT). A finals de l'any 2020 van publicar el llibre-cd Música antiga i tradicional a la comarca de la Llitera (Osca) coeditat amb el Centre d'Estudis Literans (CELLIT).

Col·laboren habitualment al projecte internacional “Awakening European Sleeping Instruments”, dirigit pel musicòleg Antoni Madueño, recuperant el repertori i els instruments romànics vinculats a l'abadia de Ripoll (Girona).

Lucía Samitier

Veu, arpa gòtica de dos ordres, arpa celtica i politiki lyra (clàssic kemençe).

Cantant, arpista i pedagoga musical originària de la “Franja de Ponent” (Osca) ha begut de la tradició catalanoaragonesa, sentint-se identificada i atreta per la immensitat de melodies i textos que emanen de la cultura ibèrica en general.

Ha estudiat cant clàssic amb Gudrum Bruna i Francesca Roig i ha rebut masterclass d'interpretació de Guillemette Laurens, Emma Kirkby o Marta Almajano. S'ha format en cant antic amb Marcel Pérès i cant búlgar amb Tsvetanka Varimézova. Ha estudiat interpretació musical i modes orientals amb Ross Daly, Xristos Barbas i Gianis Panagiotopoulos i arpes històriques amb Ariadna Savall.

Ha participat en diferents projectes vinculats a la música medieval, antiga i tradicional com el Taller d'Estudis Medievals, dedicat al cant gregorià, el projecte europeu Awakening sleeping instruments, dedicat a la música sacra altmedieval o el grup Pneuma de música antiga.

Ha desenvolupat un estil propi combinant l'art del cant ancestral amb el saber fer clàssic del món occidental, mostrant així tota una rica gamma de recursos tècnics i matisos expressius. L'adaptabilitat de la seva veu i l'estudi de diversos estils li han permès abordar la interpretació de la música històrica de diferents èpoques i estètiques, estant especialment interessada pel repertori hispànic on es fusionen la música tradicional occidental amb les reminiscències orientals, allò popular amb allò clàssic, la música modal i la tonal.

Arturo Palomares

Veu, cítola, guitarra clàssica, viola de roda i percussions.

Artista multidisciplinar, historiador de l'art i gestor musical, es va mostrar des de la infància atret per la música, especialment pel cant, els danses tradicionals, la polifonia i els instruments antics, a més del que està relacionat amb les arts escèniques.

Professor de cant de grau professional,ha estudiat amb mestres com Josep Benet, Carlos Chausson,Jorge Moratao Gudrum Bruna.Su repertorio abarca desde la música medieval a la contemporánea, pasando por la renacentista, barroca, clásica y el genero operístico. El seu repertori abasta des de la música medieval a la contemporània, passant per la renaixentista, barroca, clàssica i el gènere operístic. Ha participado en diferentes espectáculos y proyectos como la ópera “Selima” de Albert Sardà, dirigida por Pedro Pardo, el espectáculo “Nits d'estiu” del Fórum de les Cultures de Barcelona, dirigido por el desaparecido Joan Grau, “Orfeo” de Monteverdi, dirigido por la Fura dels Baus, “Éxodos” a cargo la Cía. Ha participat en diferents espectacles i projectes com l'òpera Selima d'Albert Sardà, dirigida per Pedro Pardo, l'espectacle Nits d'estiu del Fòrum de les Cultures de Barcelona, dirigit pel desaparegut Joan Grau, Orfeu de Monteverdi , dirigit per la Fura dels Baus, “Èxodes” a càrrec de la Cia. de danza de Iván Góngora, “El barbero de Sevilla de Rossini” (Fiorello) producida por Opera Terrassa, “Sibil·la” con el Ensemble Contratemps dirigido por Lixania Fernández y Jorge Morata, “Despertant instruments adormits” dirigido por Antoni Madueño y la participación en la grabación de las cantigas con el Ensemble Alfonsí dirigido por Jota Martínez. de dansa d'Iván Góngora, “El barber de Sevilla de Rossini” (Fiorello) produïda per Opera Terrassa, “Sibil·la” amb l'Ensemble Contratemps dirigit per Lixania Fernández i Jorge Morata, “Despertant instruments adormits” dirigit per Antoni Madueño i la participació a l'enregistrament de les cantigues amb l'Ensemble Alfonsí dirigit per Jota Martínez.

L'estudi de la tècnica clàssica juntament amb el de les tradicions musicals hispàniques fa que la seva interpretació tingui un estil veraç, propi i renovat.